Cerca
  • Maura del Serra

XIIIe Festival Internacional de Poesia de Barcelona

El dia 15 de maig es va celebrar el XIIIè Festival Internacional de Poesia de Barcelona al Palau de la Música Catalana. Va esdevenir l´acte de cloenda del cicle Set dies de poesia a la ciutat.

Aquest any hi figuraven tretze poetes; es volia que hi participés el mateix nombre de persones que el número de l´edició de l´acte. Per primera vegada s´hi presentaven tres llengües noves: el bengalí, el persa i el polonès.

Els poetes eren: Lokenath Bhattacharya (bengalí), Enric Casassas (català), Maura Del Serra (italiana), Bernard Heidsieck (francès), Diego Jesús Jiménez (castellà), José Jiménez Lozano (castellà), Bernard Mauciet (occità), Biel Mesquida (català), Manuel Rivas (gallec), Yadollah Royaï (persa), J. N. Santaeulàlia (català), Zoé Valdés (cubana), Adam Zagajewski (polonès).

En el marc d´un escenari primaveral va obrir l´acte el poeta i novel·lista Biel Mesquida, que va aconseguir una gran acollida sobretot amb el poema Mirall de miratges fet.

MIRALL DE MIRATGES FET

volen els seus dits de sal

Filar i desfilar trames

d´un espill brodat de pell.

Esfilagarsar imatges

estimades sense amor, temps

caçat per les juntes del vers

més trencadís, més fet.

Qui no sap l´endevinalla?

Morir-se i després saber.

(Notes de temps i viceversa, Manacor, 1981)

El poeta i novel·lista gallec Manuel Rivas va transmetre un gran entusiasme al Festival amb els seus poemes i, fins i tot, va crear expectació en el moment en què va començar a cantar alguns versos del poema Alivanta Rock´n roll, poema que tant pel contingut com per la forma denotava innovació.

ALIVANTA ROCK´N ROLL

Això no,

això no és rock´n roll.

É unha cousiña branca.

Alivanta rock´n roll.

Alivanta rock´n roll.

En el medio de la mare

hai unha cousiña branca.

Això no,

això no és rock´n roll.

É unha cousiña branca.

Què serà?

Què no serà?

É o mar que se alivanta.

Alivanta rock´n roll.

Alivanta rock´n roll.

Ai nena, t´estimo perquè no!

Traducció del gallec d´Àlex Susanna

Potser una de les característiques del Festival va ser la diversitat de tons que es va poder escoltar. Així contrastava la interpretació del poeta anterior amb la de la poeta, dramaturga, traductora i crítica literària Maura Del Serra, en la qual es van poder sentir la sobrietat i el refinament de la seva recitació.

He escollit el poema "Sense res" de Maura Del Serra, poeta que concep la poesia com la traducció de l´invisible al visible.

SENSE RES

Matar la mort amb la mort,

com l´arbre fet

estrelles i pàgina blanca als pensaments,

nau i bol i icona i porta i fusta de creu;

matar la veu

de la il·lusió - la pantalla potent

i vàcua del present - amb l´autèntic present

que és alta llum del cor, i no consola i no ment;

viure sense res

en la gota que és tota la font.

Traducció de l´italià d´Àlex Susanna

El poeta francès Bernard Heidsieck ens va sorprendre amb la interpretació de "Lletra "K"", ja que va recitar aquest poema amb l´acompanyament d´una cinta enregistrada a través de la qual es podien escoltar fragments del poema i sons diversos com cops sords sobre una porta.

També vam poder escoltar poesia polonesa, darrerament guardonada amb el Premi Nobel de Literatura. Vam comptar amb la presència d´Adam Zagajewski, un dels poetes polonesos actuals de més projecció internacional. Entre els guardons que ha rebut, figuren el Premi Kurt Tucholsky del Pen Club Suec, el Premi Jurzykowski de Nova York, el Premi Jean Malrien francès i el Premi Internacional Eslovè Vilenica.

Segons Adam Zagajewski la poesia polonesa és una poesia molt oberta, que sent el neguit permanent de poder accedir a un gran públic i que s´esforça per trobar respostes a qüestions essencials. Un dels poemes recitats va ser "Ruïnes", en què va podem sentir la força de l´expressivitat del poema.

RUÏNES

Fins una capsa aixafada de cerilles,

que a l´alba resta

sobre la platja freda de l´asfalt,

és viva.

La llum de l´aurora,

que ja ho ha vist tot,

tendra i mandrosa, n´acarona

les parets i les voltes.

Heus aquí les ruïnes

d´una catedral gòtica,

el riure

i la destrucció.

Traducció del polonès de Josep M. de Segarra

Una vegada més, mentre mirava el Palau de la Música Catalana tot ple, pensava com podia ser que la poesia fos "la germana pobra" de la literatura o, si més no, per què s´entesten a fer-nos-ho entendre d´aquesta manera si les localitats estaven exhaurides i si hi ha persones que encapçalen algun esdeveniment, que senten important, amb algun vers perquè saben o intueixen que la poesia té una profunda força.

Segurament el Palau era ple perquè sabíem que escoltaríem el poder de la paraula.

VICTÓRIA FERRANDO

Barcelona, maig 1997

0 visualizzazioni